Va arribar un moment en què el ritme de la ciutat se'm va fer insuportable.

Caminava pels carrers buscant un racó de calma i només trobava edificis alts, freds i imponents, la xiuladissa ensordidora de milers de clàxons que ja havia reconegut com el fil musical de cada dia, i un rellotge a cada cantonada aguaitant i recordant-me els minuts i segons que restaven per tornar a la feina. Vaig voler fugir de tot allò.

Josep Lluís Roig